Macrofotografia

Definició

En rigor la  macrofotografia es quan fotografiem un objecte (al negatiu o xip) a una mida igual o més gran que la realitat. En una època en que la mida del negatiu era la mateixa que la de la foto això era sinònim de fer fotos a una mida igual o superior que la realitat.

Ja en l'època de la fotografia analògica on el negatiu de 35 mm (36X24 mm) va convertir-se en un estàndard va començar a interpretar-se la macrofotografia com les fotos que al mirar-les en paper tenien una mida igual o superior a la realitat. Aquesta definició és una mica ambigua ja que depenent de l'ampliació de la foto i una mateixa foto pot considerar-se macrofotografia o no.

 

En la actualitat la definició segueix essent ambigua, ja que una foto es mostrarà més gran o més petita que la realitat segons la pantalla en que l'observem.

Podem dir que la macrofotografia comença allà on acaba de enfocar l'objectiu normal de les càmeres. Per una càmera tradicional analògica de 35 mm amb un objectiu normal de 50 mm està a l'entorn dels 40 o 50 centímetres. Podem estendre aquesta definició a qualsevol càmera a quan utilitzem amb una focal normal (mateixa longitud focal que la diagonal del xip o negatiu) fem fotos a menys de 40 cm.

Les fotos fetes en aquestes condicions si es mostrem ampliades normalment tenen una mida superior a la mida real.

Com fer macrofotografia

En càmeres compactes

La majoria de les càmeres digitals actuals permeten enfocar molt aprop pel que sense cap artefacte estrany es pot fer macrofotografia amb una qualitat acceptable. Amb les càmeres digitals compactes podem fer macrofotografia sense problemes.

En càmeres digitals reflex

Si utilitzem una càmera reflex llavors els objectius normals (no macro) no ens permeten fer macrofotografia, els objectius no ens deixen enfocar a curtes distàncies. Per resoldre el problema tenim diverses solucions

  1. Lent d'aproximació: Es una mena de filtre que ens permet enfocar a distàncies més curtes. És la solució més dolenta ja que estem afegint una lent a un objectiu que es fruit de molts càlculs i això afecta molt a la qualitat dels resultats.
  2. Tubs d'extensió: Es tracta de interposar entre l'objectiu i el cos de la càmera uns tubs sense cap element òptic per tal de augmentar la distància entre l'objectiu i la càmera. Des de el punt de vista òptic és una bona solució. Es venen en jocs de tres tubs que entre tots fan de 50 a 70 mm que es poden utilitzar sols, en combinació de dos o els tres a la vegada. L'augment aconseguit depèn de la mida dels sensor de la càmera (com més petit més augment) i de la focal utilitzada (com més petita més augment). Amb aquests tubs amb una càmera normal (sensor de (24X18 mm) podem fotografiar una mosca de manera que quasi ocupi tota la fotografia. Res impedeix d'utilitzar dos o més jocs de tubs d'extensió junts. Poden comprar-se a un preu econòmic si no tenen connexions per a mantenir els automatismes de la càmera i més cars amb connexions per a mantenir tots els automatismes de la càmera.
  3. Objectius macro: Són objectius fabricats per a treballar amb macro i permeten enfocar com un objectiu normal amb els tubs d'extensió. Són un bona solució i molt còmode ja que no cal afegir ni treure tubs. Si es vol aconseguir més augments res impedeix d'utilitzar tubs d'extensió o una manxa amb aquests objectius. Es tracta d'objectius dissenyats per a treballar a curtes distàncies i per tant tenen un rendiment superior en macrofotografia. La seva distància focal oscil·la entre 50 i 200 mm.
  4. Manxa: És una solució molt semblant als tubs d'extensió. Consisteix amb interposar una manxa entre l'objectiu i la càmera per tal de separar l'objectiu de la càmera. Permeten variar gradualment la distància entre l'objectiu i la càmera entre uns dos cm fins a 15 o més. Com que la distància de separació entre la càmera i l'objectiu és com a mínim de 2 cm no es poden utilitzar per a pocs augments. És la única solució per a molts augments. Normalment no mantenen els automatismes de la càmera.

Objectiu invertit

Els objectius estan dissenyats suposant que la distància entre l'objecte a fotografiar i l'objectiu és més gran que la distància entre l'objectiu i el sensor o negatiu). En macrofotografia, per a grans augments, quant la separació entre objectiu i el cos de la càmera és superior a la distància focal de l'objectiu aquesta relació s'inverteix. Això passa quan utilitzem una manxa o molts tubs d'extensió (més d'un joc), en aquestes condicions es recomanable utilitzar l'objectiu invertit. Això s'aconsegueix amb un anell inversor que per un costat s'acolla al cos de la càmera (manxa) i per l'altre a la part frontal de l'objectiu com un filtre.

 La relació d'ampliació i la fondària de camp

Anomenem relació d'ampliació al quocient entre la mida del objecte al sensor o negatiu i la mida de l'objecte real. Si tenim una relació d'ampliació de 1 la mida de l'objecte al sensor i la mida real és la mateixa. En microfotografia ens movem amb unes relacions d'ampliació des de 0.3 fins a 4 o 5 si utilitzem una manxa.

Quan utilitzem tubs d'extensió o manxa amb l'objectiu enfocar a l'infinit la fórmula que relaciona la relació d'ampliació amb la separació dels tubs o manxa és:

 

On R és la relació d'ampliació, a la separació entre l'objectiu i la càmera i f la distància focal de l'objectiu.

Si l'objectiu no està enfocat a l'infinit la separació entre l'objectiu i la càmera és una mica més gran, per un objectiu de 50 mm enfocat a 40 cm cal afegir-hi uns 7 mm.

La fórmula que relaciona la fondària de camp amb la relació d'ampliació i el diafragma  és:

El cercle de confusió (normalment agafem el valor de 0.033 mm) és diàmetre que pot tenir un punt en el negatiu o sensor i considerar-se un punt. Aquest valor depèn  de l'ampliació final de la foto (mida del píxel en el paper).

Com podem veure la fondària de camp amés de dependre del diafragma també depèn de la relació d'ampliació, com més gran és la relació d'ampliació més petita és la fondària de camp.

Cal remarcar que la fondària de camp és independent de la focal utilitzada, només depèn del diafragma i de la relació d'ampliació. Això a la macrofotografia i a la fotografia en general.

Taula fondària de camp

En la següent taula hi la la fondària de camp per a diverses combinacions de relacions d'ampliació i diafragmes:

  Fondària de camp (mm)
R/f
5,6 8 11 16 22 32
0,1 40,66 58,08 79,86 116,16 159,72 232,32
0,2 11,09 15,84 21,78 31,68 43,56 63,36
0,33 4,51 6,45 8,87 12,90 17,73 25,79
0,5 2,22 3,17 4,36 6,34 8,71 12,67
1 0,74 1,06 1,45 2,11 2,90 4,22
1,5 0,41 0,59 0,81 1,17 1,61 2,35
2 0,28 0,40 0,54 0,79 1,09 1,58
3 0,16 0,23 0,32 0,47 0,65 0,94
4 0,12 0,17 0,23 0,33 0,45 0,66
5 0,09 0,13 0,17 0,25 0,35 0,51
Zona en problemes de difracció

Com podem veure en la taula, per a relacions d'ampliació grans (superiors a 2) la fondària de camp esdevé molt crítica, inferior a un mm.


Imprimeix   Correu electrònic